Destination: resurrection

After being removed from his position as the Secretary of Universities and Research in Carles Puigdemont’s Catalan Government, scientist Arcadi Navarro spends four months on sabbatical with his family in Edinburgh. His time in politics was his second expedition into life outside science. He is now getting his strength back, before returning to research CONTINUE READING

*** PROJECT FUNDED BY WCSJ2019. After the election of Donald Trump as US president, scientists around the world marched for science. Many chose to play a more prominent role in the public sphere and some even decided to embark on a political career. The Struggle with politics project intends to give seven journalists from around the world the possibility to follow one such scientist closely during their politico-social coming-out. At the WCSJ2019, each will present multimedia stories about their scientists, including an element of self-reflection as the journalists consider their own role in the realm of science democracy.

The phone-call that changes everything

Phones are constantly interrupting our conversation. He warns the voice on the other side of the line that he is surrounded by people and cannot say «exactly» what he wants because there are journalists in the room. «You know, don’t you? It’s just like last Monday. The difference is that now we know more,» he says in code. When he hangs up, he provides the beseeching faces with an answer. «I’m being fired tomorrow,» he confesses with a nervous laugh, seven minutes into the conversation. CONTINUE READING
*** PROJECT FUNDED BY WCSJ2019. After the election of Donald Trump as US president, scientists around the world marched for science. Many chose to play a more prominent role in the public sphere and some even decided to embark on a political career. The Struggle with politics project intends to give seven journalists from around the world the possibility to follow one such scientist closely during their politico-social coming-out. At the WCSJ2019, each will present multimedia stories about their scientists, including an element of self-reflection as the journalists consider their own role in the realm of science democracy.

Cap a on hauria d’anar l’atenció al part?

L’abril i el maig són mesos de molts naixements. Segur que durant aquestes setmanes se us acumulen els aniversaris. Però… com és l’atenció al part a Catalunya i cap a on hauria d’anar? En la Setmana Mundial del Part Respectat, que reivindica menys intervenció i més cures, ens plantegem aquesta qüestio al Via Lliure de RAC1 amb Josefina Goberna, professora de la Universitat de Barcelona que ha coordinat el Congrés Internacional de Gènere, Ètica i Cura; Aida Gallego, secretària de l’Associació Dóna Llum – Associació Catalana per un Part Respectat; i Lucía Alcaraz, llevadora, cofundadora i membre de Néixer a Casa. RECUPERA L’ÀUDIO.

UVic: La teva tesi en 4 minuts

El passat divendres 20 d’abril vaig formar part del jurat de la primera edició de La teva tesi en 4 minuts, de la Universitat de Vic.

La Unitat de Divulgació Científica i l’Escola de Doctorat convoquen el 1r concurs “La teva tesi en 4 minuts” de la UVic-UCC adreçat als estudiants de qualsevol programa de doctorat de la Universitat, amb l’objectiu d’explicar a la ciutadania el desenvolupament de la seva recerca en una intervenció molt breu, amb un llenguatge comprensible, accessible i entenedor, i utilitzant únicament les seves habilitats de comunicació oral. La convocatòria vol incentivar els joves investigadors a comunicar i difondre la recerca que generen a la Universitat i promoure l’accés del coneixement científic a la societat. El certamen pretén també inculcar als doctorands la importància de la divulgació de la ciència i la difusió de la cultura científica.

Matins de ciència

Dijous, 26 d’abril, a les 11.30h parlarem sobre notícies de ciència a la Biblioteca Central de Santa Tecla, de l’Hospitalet de Llobregat.

Matins de ciència és un cicle d’activitats (xerrades, projeccions de documentals, tallers, clubs de lectura, ciència ficció, etc.) del projecte Pessics de Ciència que pretén entendre la ciència i els seus fonaments (física, química, biologia, astronomia, genètica, etc.) i aprendre com els avenços científics afecten la nostra vida quotidiana, amb l’ànim de desfer falsos mites amb rigor i esperit crític, des d’un punt de vista divulgatiu i accessible per a tothom.

MÉS INFORMACIÓ

‘5W’, un podcast de larga distancia

5wHoy salimos en El País. Puedes leer la noticia entera AQUÍ.

La Revista 5W nació en septiembre de 2015 a través de un proceso de microfinanciación que logró alcanzar 25.000 euros en poco más de dos días. Los nueve fundadores –Agus Morales,Anna Surinyach, Maribel Izcue, Marta Arias, Xavier Aldekoa, Igor G. Barbero, Mikel Ayestaran, Pablo Rodríguez Suanzes y Quim Zudaire– son reporteros, fotógrafos y periodistas que han entendido que para explicar el mundo es necesario mirarlo bien, durante el mayor tiempo posible.

(…) Con una frecuencia mensual y con unos ropajes sonoros que todavía heredan mucha de la narrativa radiofónica, 5Wrealiza monográficos sonoros “ligados a la actualidad pero que son atemporales y pueden escucharse incluso meses después”. Esta atemporalidad es una de las características que le acercan al modelo del podcasting, a los documentales o reportajes y le alejan de la inmediatez informativa radiofónica. Para ello, la construcción del guion es uno de sus elementos diferenciales: “Construimos el guion a partir de las 5W: quién, qué, cuándo, dónde, por qué. A partir de esas cinco preguntas, hablamos de los protagonistas, de lo que está pasando, del contexto, del lugar, de los motivos. A veces hacemos monográficos sobre países, pero también temáticos, como la población refugiada, la extrema derecha en Europa o los libros de no ficción”. El último episodio está, por ejemplo, dedicado a Rusia, a Vladimir Putin. Uno de los logros de este podcast es la elección de sus expertos, la suavidad de sus transiciones (siempre marcadas por esas 5W) y la didáctica sencilla de una propuesta narrativa que presenta Raül Flores y produce por Núria Jar.

Ciència al dia

ciencia al diaTertúlia “Ciència al dia”, conduïda per Núria Jar, periodista freelance, especialitzada en ciència, salut i tecnologia, dins del programa Pessics de Ciència.

Quines han estat les principals notícies científiques de les darreres setmanes? Hi ha hagut descobriments rellevants? Què han publicat les revistes especialitzades?
Aquestes són les preguntes que serviran de fil conductor de la tertúlia.

Aquesta activitat està organitzada amb l’Associació Catalana de Comunicació Científica i la col•laboració d’Espai Brotes.

Data 18/10/2017
Hora 19:00
Localització
Espai Brotes
Carrer del Bruc, 46
08901 L’Hospitalet

MÉS INFO

ECSJ 2017: The rise of bilingual science journalism

IMG_8315Last week I went to Copenhaguen to participate to the European Conference of Science Journalists. Special thanks to Fede Kukso, independent science journalist from Argentina and 2015-16 Knight Science Journalism Fellow at MIT, who invited me to talk about my experience in a Catalan and Spanish world. Here you can check the abstract:

In an increasingly diverse and globalized world, science journalists can not – and should not – reduce their work or view to a particular region or even to a particular language. The 21st century is the time of the emergence of a new kind of professional: the multicultural and global scientce journalist, someone able to tell stories beyond the boundary of his/her country or culture.

The future of science journalism is bilingual, multilingual. News organizations such as Scientific American, The New York Times and The Wall Street Journal have already perceived this new trend. With sections in Spanish, for example, they reach to a broader audience.

In times of Google and automatic translations, the vast majority of English speaking science journalists do not read a language other than English. They don´t cover the scientific breakthrough of scientists in Latin America, Asia, Africa, until someone dare to translate it.

How should non-English speaking science journalists behave within the hegemony of English-language science and science journalism?

Speakers

Angela P. Swafford

Session organizer

 

L’Observatori de mitjans, una passa més per a normalitzar la salut mental al món mediàtic

b262fcb3a88d76445a5d5d6ad933cf2d_XL

 

 

b262fcb3a88d76445a5d5d6ad933cf2d_XL

Dimarts vaig conduir l’acte de presentació de l’Observatori de Mitjans en Salut Mental, una iniciativa molt interessant que neix de la col·laboració entre Obertament i el Grup de Periodistes Ramon Barnils. Una experiència molt enriquidora.

_____

L’Observatori de mitjans, una passa més per a normalitzar la salut mental

“Cal anar incorporant criteris pel tractament de la salut mental a les redaccions: pot ser un factor molt potent per contribuir a la seva normalització”. Aquestes paraules, pronunciades pel president d’Obertament, Xavier Trabado, reflecteixen la raó de ser de l’Observatori de mitjans i salut mental, que s’ha elaborat en col·laboració amb Media.cat (l’observatori crític dels mitjans del Grup Barnils) i es va presentar ahir, dia 27, al Museu Marítim de Barcelona.

L’acte de presentació de l’Observatori de mitjans i salut mental -un projecte que compta amb el suport de l’Obra Social ‘La Caixa’, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona- va aplegar ahir més de 70 persones i va servir per tornar a posar en relleu el paper que els mitjans tenen en el tractament de la salut mental i la visió que la societat té d’aquesta temàtica. Periodistes, estudiants de facultats de Comunicació, representants d’entitats relacionades amb la salut mental, activistes i altres ciutadans interessats van presenciar l’estrena d’aquesta eina d’anàlisi del tractament mediàtic de la salut mental.

L’esdeveniment, que va comptar amb la periodista Núria Jar com a presentadora, va començar amb una taula rodona sobre periodisme i salut mental. Els periodistes David Garcia (activista d’Alerta Estigma i comunicador), Joan Vila (membre del Grup Barnils, soci fundador de Crític i professor de la facultat de Comunicació de la UAB), Matilde Gordero (periodista coordinadora de l’Observatori 2014-2015) i Albert Solé (cap de Societat del Diari ARA) van analitzar el paper que tenen els mitjans en la forma com es tracta la salut mental a la societat.

“Els periodistes som responsables individuals”

A la taula rodona es va apel·lar a la autocrítica i a la responsabilitat en l’exercici del periodisme. “No val l’excusa de què es treballa per un mitjà, per una empresa: els periodistes som responsables individuals del que comuniquem”, apuntava en aquest sentit en Joan Vila. També en David Garcia: “Si treballo com a periodista, sé que treballo amb pressió i a contrarellotge, però m’ha de quedar clara una cosa: les meves paraules queden escrites”. També es va advertir que els professionals de la comunicació “necessiten recursos”, tal i com va apuntar l’Albert Solé, que va incidir en “una major transparència en les fonts o una major disponibilitat d’informació especialitzada o de testimonis autoritzats” de vegades poden fer la diferència.

Durant la xerrada es van tractar diversos temes relacionats amb la comunicació, parlant de casos puntuals de bones i males praxis i analitzant alguns elements que marquen la forma d’informar dels periodistes. Es van tractar conceptes com la immediatesa, vista com “un error sense sentit que afecta a la contrastació de la informació”, segons el Joan Vila. També es va parlar d’eines com les xarxes socials, de les que el mateix Vila va destacar “una part dolenta i una bona: d’una banda fan escampar rumors que no necessàriament són veritat, però de l’altra donen l’opció d’esmenar els errors públicament i amb la mateixa immediatesa”.

La Matilde Gordero, que va explicar amb major detall la feina que es fa amb l’Observatori de mitjans, així com algunes de les dades extretes, va subratllar el fet que l’estigma “és una qüestió estructural, no exclusivament centrada als mitjans de comunicació”.

“Economia esquizoide, quatripolaritat… És desconeixement, però cal informar-se”

Després de la taula rodona, es va presentar l’Anuari Alerta Estigma 2014 i es va fer un reconeixement a l’equip d’activistes que hi ha estat treballant durant els darrers dos anys i mig. El Dani Ferrer, l’Enric Agut, l’Isard Vila i el David Garcia han analitzat durant aquest temps les alertes que la ciutadania catalana ha enviat a la bústia d’Obertament, tant per denunciar pràctiques que es consideren estigmatitzants com per ressaltar bones pràctiques.

En nom de l’equip d’Alerta Estigma, el Dani Ferrer va parlar d’alguns exemples que han trobat entre les alertes. “Terroristes qualificats com a malalts mentals per ministres, economia esquizoide, casos de suposada quatripolaritat… hem trobat de tot”, explicava. I afegia una reflexió: “Sabem que no és una qüestió de mala fe. És pur desconeixement, però cal informar-se abans de publicar segons quines coses”.

“Lluitem contra l’estigma i contra el biaix informatiu”

L’acte va concloure amb les paraules del David Bassa i Cabanas, president del Grup Barnils, i el Xavier Trabado, president d’Obertament, que van destacar la importància de posar en relació els mitjans de comunicació i les entitats vinculades a la salut mental per a contribuir a un millor tractament mediàtic.

“Al Grup Barnils vigilem des de sempre el silenci mediàtic i el biaix informatiu: les jerarquies de la informació, la forma en què s’explica, l’espai que es dóna a un tema, etc. Estem orgullosos de contribuir també a la lluita contra l’estigma”, va afirmar el David Bassa, que també va recordar el paper fonamental que tenen els mitjans de comunicació per a fer desaparèixer la discriminació estructural que existeix en temes de salut mental. Per la seva banda, el Xavier Trabado va destacar la voluntat d’anar de la mà dels mitjans de comunicació, cosa que ha de permetre “anar incorporant criteris formals a les redaccions”. També va fer una crida a reforçar la difusió de notícies que contribueixin a normalitzar la salut mental, i que es doni un posicionament públic per part de referents d’opinió i personatges reconeguts.
Les següents passes respecte l’Observatori de mitjans es donaran a principis de 2016, quan es publicaran les dades d’anàlisi extretes durant tot aquest exercici i es podran identificar les línies a seguir per continuar #TrencantEstigmes i fomentant la normalització de la salut mental.